Recentment empreses tecnològiques han anunciat que basten 30 segons de conversa d'algú per a clonar la seva veu i transmetre qualsevol missatge amb la veu clonada.
Què passaria si algú diu que hem enviat un missatge de veu acceptant un contracte de prestació de serveis via telèfon? Què passaria si demanem l'Ã udio i resulta que sona com si anéssim nosaltres mateixos?
Sens dubte, totes aquestes situacions són perfectament factibles amb la tecnologia actual. Existeixen empreses en el mercat que ja publiciten aquesta capacitat (p.e. Aflorithmics Labs o Vicomtech), la tecnologia actualment permet que amb només trenta segons de conversa ens puguin clonar la veu. El sistema no és senzill, s'aplica Intel·ligència Artificial mitjançant un mastering automatitzat en el núvol, en un breu instant de temps ja tenim l'aplicació parametritzada per a clonar la veu de subjecte inicial.
En resum, una veu clonada, és una veu exactament igual a nostra, amb el nostre to, timbre, accent, ritme, i qui tingui el control d'aquesta veu clonada tindrà la capacitat d'emetre missatges i comunicacions exactament igual que nosaltres, però sense la nostra participació. Recentment un anunci en televisió d'una coneguda marca de cerveses reproduïa no sols la veu sinó també la imatge d'una famosa artista folklòrica morta fa dècades.
És evident que l'ús de la nostra veu clonada pot tenir múltiples aplicacions, unes legÃtimes, unes altres de dubtosa legalitat i en determinades ocasions manifestament il·legÃtimes.
Convé destacar que aquests avanços tecnològics sobre la clonació de la veu coincideixen en el temps, (i no és per casualitat), amb l'evolució de la veu com interface digital, la veu ha pres carta de naturalesa quant a sistema de seguretat i interface de comunicació amb els dispositius electrònics, aplicacions com Siri o Ok Google, ja permeten gestionar la nostra llar domòtica o qualsevol altra activitat digital simplement amb comandos de veu.
Però aquesta facilitat de gestió mitjançant la veu també pot comportar riscos importants en el cas de clonació il·legÃtima o il·legal ja que qualsevol podrà enviar missatges o fer-se passar per nosaltres sense limitacions, davant aquests riscos Quines serien les vies de protecció legal?
En principi, i vagi per davant, que en matèria de privacitat la veu és una dada personal inqüestionable,( RGPD art. 4.1) ja que ens identifica de manera singular i diferenciador.
La forma de protecció més contundent davant els il·lÃcits més greus, és l'à mbit del Dret penal. És evident que la suplantació de personalitat mitjançant la clonació de veu pot ser un il·lÃcit dels contemplats en l'article 401 del Codi Penal. També la clonació de la veu pot ser. Un element idoni per a realitzar engany bastant en el delicte d'estafa. La famosa estafa del CEO, pot adquirir unes derivades molt perilloses en el cas de la veu sigui efectivament la del nostre Cap i ens demani realitzar una transferència a un compte bancari desconegut (si ja és un tipus d'estafa habitual mitjançant correu, ara afegint la veu clonada, ja pren un caire francament perillós). També podria ser un delicte la utilització de la veu clonada d'un locutor per a accions comercials o d'explotació publicità ria sense autorització (art. 270 et seq. CP), per exemple fent un anunci comercial amb la veu exacta d'un locutor famós, però sense la seva participació o autorització.
En l'aspecte civil, podrÃem suposar la realització d'activitats d'especial projecció medià tica, imaginem un personatge públic que realitza unes declaracions incendià ries contra una altra persona del món de l'espectacle...ens podem imaginar l'impacte que poden tenir en les xarxes socials, i com a conseqüència en la imatge pública de la persona que ha realitzat aquestes declaracions. Però...aquesta persona no ha estat culpable de res, molt al contrari ha estat vÃctima d'una suplantació que ha minvat la seva imatge i el seu honor. A part de les accions penals que poguessin interposar-se, també cabrien les accions civils contemplades en la Llei 1/82, de protecció civil del dret a l'honor la imatge i la intimitat. Aquesta norma permet la interposició de les corresponents reclamacions legals incloent en la mateixa els danys i perjudicis causats, inclòs el mal emergent i el lucre cessant que pot donar-se per la rescissió de contractes publicitaris i similars.
Finalment, tindrÃem la protecció administrativa, en concret en tractar-se la veu d'una dada personal, la seva captació, processament i utilització posterior estarà subjecta al que s'estableix en el Reglament Europeu de Protecció de Dades i per la Llei orgà nica de Protecció de Dades i Garanties de Drets Digitals, al costat de la seva legislació complementari i/o concordant.
En aquest punt cal destacar, com ja hem comentat, que si bé en les accions penals poden tenir conseqüències de dures penes de presó o en el cas civil podem tenir situacions d'indemnitzacions econòmiques importants, tot això queda aombrat amb la capacitat sancionadora que atorga el RGPD a les autoritats de control competents, a Espanya, a l'AEPD..
Les sancions en matèria de protecció de dades poden en els casos més greus arribar a 20 milions d'euros o el 4% de la facturació mundial de l'infractor. En aquestes circumstà ncies ens podem trobar que una infracció molt greu en matèria de protecció de dades com pogués ser la falta de consentiment en el tractament de clonació, on s'hagi tret un benefici econòmic pugui comportar sancions milionà ries.
En tot cas, sembla evident que la veu com a element de comunicació comportarà nombrosos dubtes sobre autoria i no manipulació. Si estem parlant de clonació, esteremos davant d'una còpia exacta de la nostra veu, per tant només es podrà distingir les possibles manipulacions per perits informà tics molt qualificats , aquà recomanem visitar la web de l'Associació Professional de Perits Informà tic (ASPEI), www.aspei.es
Us anirem informant d'aquesta i altres novetats.