SI DONO LA MEVA IDENTITAT A QUI NO DEC, LES CONSEQÃœÈNCIES PODEN SER MOLT DOLOROSES, EN ALGUNS CASOS POT SIGNIFICAR L'INICI DELS MALSONS, D'AQUESTES QUE NO SEMBLEN QUE S'ACABIN MAI...
En els últims mesos ens estem trobant amb un preocupant augment de les consultes que rebem en el despatx sobre robatoris d'identitat de clients i coneguts.
La realitat és que la digitalització de serveis bancaris i de mitjans de pagament a supòsit una gran oportunitat per als amics de l'aliè, generant nous modus operendis per a cometre delictes dels de sempre com són les estafes i fraus.
Tots en un moment de descuit hem baixat la guà rdia i hem lliurat una documentació o una informació a un tercer que li pressuposem formalitat i garantia, però que no hem contrastat, ja sigui en temes de comerç electrònic, la compravenda de vehicles o immobles o fins i tot la candidatura a algun lloc de treball.
Existeixen innombrables ocasions en les quals lliurem la nostra còpia de DNI i la resta de les dades personals sense massa o cap pregunta. Per sort, en la majoria de les ocasions es tracten d'operadors honestos i l'aportació de documentació no tenen més transcendència que la bona fi de l'operació. Però en alguna ocasió la cosa es pot complicar, especialment si les nostres dades i la nostra documentació cau en mans dels professions de la suplantació.
En efecte, aquests professionals són especialistes a simular entorns digitals d'operadors amb garanties, fent-se passar per empreses reconegudes, per tercers identificats, etc. Tot això amb la finalitat de generar confiança i obtenir allò tan preuat que caminen buscant: la nostra identitat.
Però per a què serveix la meva identitat? què poden fer amb ella? , històricament hi ha un tipus de frau molt conegut que consistia a sol·licitar crèdits personals sobre la base d'un DNI robat o “distret†, normalment no solien ser crèdits bancaris sinó crèdits al consum tramitats per financeres, que històricament no han estat tan picalloses amb la identificació del seu client final com la banca, confiant en el gestor del crèdit (normalment el venedor del ben comprat fraudulentament) fos diligent i comprovarà que el seu client corresponia amb la documentació aportada.
La realitat era que la pobra vÃctima rebia una notificació que estava en una llista de morosos i tènia un munt de crèdits pendents per consum de coses que ni coneixia ni havia comprat.
En l'actualitat, aquest tipus de frau es segueix donant, però corregit i augmentat amb l irrupció del comerç electrònic, tant B2C com B2B. És a dir, entre empreses i entre empreses i particulars. Per exemple, hem detectat que algun comprador d'una coneguda web de venda de segona mà sol·licita abans de realitzar el pagament que se li enviï còpia del DNI del venedor “com a garantia†dels diners que ingressarà ...és evident que es tracta d'un possible parany ja que existeixen mètodes més senzills i assegurances de garantir el cobrament en la mateixa aplicació.
Comptat i debatut, les nostres recomanacions per a evitar aquest tipus de situacions són: